persistir
1 v. intr. [LC] Mantenir-se ferm en una cosa. L’acusat persisteix a negar.
2 v. intr. [LC] Durar llarg temps. La boira persisteix.
Font: Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans.
En l'objectiu, en la fe en nosaltres mateixos, en la confiança, en les ganes, en la il·lusió, en la motivació, en creure que al final es farà justícia,... en definitiva,... en el treball. Perquè aquest és l'unic camí perquè arribin els èxits. Condició necessària però no suficient.
Per descomptat: ni desistir, no només resistir en el que ja tenim ni per descomptat insistir obcecadament.
El mes de setembre n'ha estat un exemple. Les baixes que hem tingut (fins a cinc) ens podrien haver fet desdir d'anar a per totes a Sant Miquel. I no ho hem fet. Hem treballat. Hem pres el compromís de tirar endavant. Els assajos han estat plens de gent. El local feia goig de veure. Les proves ens mostraven un bon presagi tot i les baixes. La foto prèvia a l'actuació, el cercavila i la plaça estaven plenes de castellers amb il·lusió.
Tot i això, una caiguda en el castell que menys esperàvem que ens duria problemes ha fet estralls en la nostra confiança. Tot i així, el coneixement de les nostres possibilitats no ens ha fet defallir. No ha pogut ser. Sant Miquel avui mirava cap a un altra banda. Mala sort. Si te la jugues a cara o creu, pots perdre. Avui hem jugat a cara o cara i ha sortit "canto". Amb la feina que hi ha al darrera, a la propera ha de sortir cara, segur!
No defallim! Els castells hi són (i si no, mireu-vos l'assaig de dijous i divendres). Seguim assajant i treballant de valent, que queden encara força actuacions on demostrar el que valem i el que sabem fer!
1 v. intr. [LC] Mantenir-se ferm en una cosa. L’acusat persisteix a negar.
2 v. intr. [LC] Durar llarg temps. La boira persisteix.
Font: Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans.
En l'objectiu, en la fe en nosaltres mateixos, en la confiança, en les ganes, en la il·lusió, en la motivació, en creure que al final es farà justícia,... en definitiva,... en el treball. Perquè aquest és l'unic camí perquè arribin els èxits. Condició necessària però no suficient.
Per descomptat: ni desistir, no només resistir en el que ja tenim ni per descomptat insistir obcecadament.
El mes de setembre n'ha estat un exemple. Les baixes que hem tingut (fins a cinc) ens podrien haver fet desdir d'anar a per totes a Sant Miquel. I no ho hem fet. Hem treballat. Hem pres el compromís de tirar endavant. Els assajos han estat plens de gent. El local feia goig de veure. Les proves ens mostraven un bon presagi tot i les baixes. La foto prèvia a l'actuació, el cercavila i la plaça estaven plenes de castellers amb il·lusió.
Tot i això, una caiguda en el castell que menys esperàvem que ens duria problemes ha fet estralls en la nostra confiança. Tot i així, el coneixement de les nostres possibilitats no ens ha fet defallir. No ha pogut ser. Sant Miquel avui mirava cap a un altra banda. Mala sort. Si te la jugues a cara o creu, pots perdre. Avui hem jugat a cara o cara i ha sortit "canto". Amb la feina que hi ha al darrera, a la propera ha de sortir cara, segur!
No defallim! Els castells hi són (i si no, mireu-vos l'assaig de dijous i divendres). Seguim assajant i treballant de valent, que queden encara força actuacions on demostrar el que valem i el que sabem fer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada