A Sants hi arribàvem amb els deures per fer. Tot i això, ni la mandra ni la por van poder amb nosaltres. Va ser una d'aquelles actuacions en que els objectius s'han d'anar assolint pas a pas. En primera ronda descarregàvem el quatre de vuit. Un castell que, tot i no tenir les mides del tot correctes en el moment de la carregada, es va poder assolir amb suficiència. L'èxit del primer castell donava l'ordre de "torre de vuit". Era el dia. El folre es va comportar com una roca i va permetre una carregada plàcida. A la sortida, però,... es va haver de lluitar de valent. L'ofici del tronc i el folre van conduir l'empresa a bon port. I com diuen per allà,..."no hay dos sin tres". Dit i fet. El 3d8, el castell dels maldecaps. Després d'haver definit una alineació,... divendres va arribar net fins a acotxador. La fita no es presentava senzilla. La pujada va ser treballada però sense perdre mides. Després de l'aleta, la plena s'anava obrint sense remei i la buida ballava segons les batzegades. Altre cop l'esforç i el saber fer del tronc van permetre assolir la primera tripleta d'enguany; tot just la tercera de la història.
____________
En ronda de pilars calia prendre la decisió encertada. L'enxaneta tan sols havia assajat divendres d'ençà de l'estúpida lesió d'abans de Sant Miquel. Tot i això, havíem descarregat un treballat pilar de cinc net. Alguns deien que ja n'hi havia prou d'arriscar; altres, que si el dia ens havia anat de cara, havíem de seguir a per totes. Finalment, el fet que la canalla que havia de fer el pilar, sense dir-los res, ja estés preparada per pujar, motivà el tronc per tirar-lo amunt. Vist des de fora,... potser el millor que haguem fet mai.
_____________
Se'ns dona bé, el districte de Sants-Montjuïc: un 2d8f, dos 3d8, dos pilars de 6 i tres 4d8 en tan sols dues temporades. Quan hi tornem?
Sobre si aquest tres pot anar dalt d'un folre,... en parlarem més endavant. No ens precipitem, gaudim de l'èxit aconseguit i seguim treballant per revalidar-ho!!